Després de constatar junt amb la Dirección del Proyecto Nacional de Lucha contra la ceguera del Ministerio de Salud els greus problemes oculars en la regió de Toucar hem posat en marxa CCONG, en col·laboració amb la ONG GESTA, l’organització d’una campanya quirúrgica d’operacions de cataractes, causant de múltiples casos de ceguera en la zona de Toucar, marcant-nos com a objectiu realitzar 200 operacions en el transcurs d’una setmana que durarà la campanya. L’activitat està prevista pel 2019.

Per què Senegal?

A Senegal les malalties oculars són molt freqüents i variades sent l’origen de ceguera irreversible. Els diferents indicadors socials posen a Senegal a un nivell inferior a la majoria dels països de l’Àfrica subsahariana.

La campanya es va realitzar en la regió sanitària de Niakhar, composta per petites poblacions rurals. Toucar és una d’elles. L’índex de pobresa en la regió és d’un 70%… Els problemes de visió representen una gran incidència en la població. Es dóna tant en gent gran com en gent jove. Hem de tenir en compte que el seu accés a la sanitat és d’un nivell molt bàsic i de pagament.

Sortida de Barcelona cap a Dakar

Em trobo a l’aeroport de Barcelona amb Nayara que ve d’Alacant, Marta de Barcelona i Rocío de Madrid. Les tres són optometristes i viatgen amb mi al Senegal.

Hem arribat al Senegal a l’alberg de la Sor Hortensia, on passarem la nit i partirem a l’endemà cap a Niarhar. La germana Sor Hortensia porta 52 anys treballant al Senegal i ens ha rebut amb una càlida benvinguda. La labor que realitza a la comunitat de Sangue és impressionant: ha obert més de 100 pous d’aigua, porta una comunitat escolar de més de 150 nens i ha creat l’alberg on ens estem allotjant. He de dir que és del millor que he vist pel Senegal. Parlar amb la sor Hortensia és rebre una gran dosi d’humilitat.

Sor Hortensia

Arribada al campament

Ja hem arribat a Niakhar i ens dirigim al campament on s’ha establert l’equip de treball. La veritat és que l’equip de logística ha realitzat una gran tasca, aquestes instal·lacions van ser les que fa un mes vaig visitar amb la Lydia i del que vaig veure fins ara hi ha hagut un canvi espectacular: s’ha montat la cuina, menjador, habitacions, s’han creat unes instal·lacions per a què aquesta setmana convisqui l’equip de treball en unes condicions immillorables, tenint en compte que aquesta és una zona molt pobra d’Àfrica.

Els dormitoris…
Dinant amb l’equip de treball

Ens dirigim cap al lloc on està montat tot l’operatiu per realitzar la campanya d’operacions, porten tres dies treballant i adeqüant les instal·lacions per crear tot el circuit de treball. Encara queden petits retocs però aquests tres dies han realitzat un treball molt professional, es nota que Lydia, la persona que dirigeix la campanya, té experiència com a infermera de quiròfan. Ha establert un circuit per a què el flux de treball sigui àgil i professional, oferint totes les garanties sanitàries necessàries que requereixi la situació.

Comença el repte

Sona el despertador a les 5:30, encara no és de dia i ja comencem a preparar-nos per afrontar el primer dia de feina, una dutxa i anem a esmorzar. Les senyores de la cuina ja han preparat l’esmorzar habitual: cafè i pa amb mantega i nocilla.

Khadim Diop, col·laborador de logística
El menjador

Un cop esmorzem, recollim tot el material necessari pel primer dia de feina i ens posem en marxa cap a l’hospital que hem montat.

L’equip de treball està tan coordinat que tots saben perfectament quina és la seva missió i es posa mans a l’obra. Els pacients comencen a arribar i en primer lloc es monta un petit catering d’esmorzars pels pacients, s’ha de pensar que molts d’ells es desplacen des de molt lluny i el seu mètode de transport són carros tirats per ases. La majoria venen sense esmorzar.

Els equips de treball, un cop vestits, es reparteixen per cada àrea del circuit dissenyat: assistència a pacients, infermeria, esterilització, anestèsia i cirurgia.

L’equip d’infermeria comença la seva labor identificant els pacients, classificant, prenent constants i dilatant ulls. 

Es visiten uns 50 pacients que es presenten espontàniament. Són valorats per un tècnic que decideix si són pacients aptes per ser operats.

Als pacients identificats se’ls senyala l’ull a operar i passen a l’àrea on són vestits i preparats per l’anestèsia.

Los pacientes , una vez identificados, revisados por enfermería y vestidos para quirófano son pasados  a la sala habilitada para la anestesia, donde el técnico anestesista les aplica una anestesia troncular

En aquest vídeo podeu observar el procés d’una operació de cataractes al camió quiròfan, la durada mitjana de la intervenció és d’uns 15 minuts. Les intervencions es realitzen amb les majors garanties asèptiques.

Finalitzada l’operació, infermeria els hi marca unes indicacions fins el dia següent, que és visitat pels tècnics.

El día a día

L’equip d’unes 13 persones es desplaçava del campament al centre de treball tots els dies en un Toyota Pickup. Hi havia uns dos Km de distància.

Pels matins es repartien uns 50 esmorzars entre els pacients. La majoria de la gent arriba sense haver menjat res i després de viatjar durant hores en carros.

Aparcats com en un parking, aquests carros que arriben a transportar fins a 10 persones, traslladen els pacients.

Les jornades maratonianes només permeten a l’equip fer una petita pausa, a qualsevol lloc s’improvitza per menjar un entrepà i continuar treballant.

Els pacients operats també improvitzen i qualsevol lloc és bo per menjar, ells estan acostumats i quan es desplacen porten els seus utensilis i àpats sempre basats en l’arròs.

Acabada la jornada es recull tot el material, les noies d’infermeria netegen els quiròfans i es deixa tot preparat per tornar a començar al dia següent.

Revisió per les escoles

L’equip d’optometria estava format per voluntaris espanyols i una ajudant senegalesa.

Al igual que el equipo medico a primera hora de la mañana después del desayuno se cargaba el vehículo que llevaba a los colegios de los pueblos donde se hacían las revisiones

A l’igual que l’equip mèdic, a primera hora del matí després de l’esmorzar, es carregava el vehicle que duia a les escoles dels pobles on es feien les revisions.

Ens va sorprendre aquesta pissarra a l’entrada de l’escola on es notificava als alumnes el dia que es procediria a efectuar les revisions.

Un cop situades a l’aula on es precediria a realitzar les revisions, es muntava el matèria per començar a treballar.

En cinc dies de treball aquestes professionals havien revisat a 644 xicots.

Desplaça cap amunt